Dijous passat
Hi ha un dia màgic, un dia que és especial per molta gent, la majoria d’aquesta gent, són berguedans. Parlo del dijous de Patum, un dia únic i irrepetible. El dijous que a la plaça de Sant Pere, a Berga, entre l’ajuntament, la barana i l’esglesia, es celebra la Patum. Però que és la Patum? Un simple correfoc que no es mou d’una plaça? No, és moltíssim més.
Va néixer amb significat no cristià, dedicada a les collites, després va ser canviada pel Cristianisme i va afegir-hi nous entremesos.
Però que es fa per la Patum?
Comença amb el Tabal, l’antic tabal que s’utilitza des de centenars d’anys enrere, i marca el ritme de la plaça, sempre present en tots els salts.
Segueix amb el Salt de Turcs i Cavallets, una dansa baralla entre musulmans i cavallers, a ritme del tabal i la música.
Continua amb el Salt dels Àngels i les Maces, i els dimonis portant les maces enceses passen al ritme del tabal.
Agafen el relleu les dues Guites, que persegueixen el públic amb petards encesos a la boca.
Després surten els Nans vell i a ritme de la música fan un ball.
Més tard, apareixen els Gegants i ens ensenyen el seu ball
L’Àliga a llavors reclama silenci, i un cop la plaça no diu res, comença el seu ball màgic.
Els nans nous surten i ballen.
Però tot això semblen balls que fan tots els geganters i diables, però no, perquè en una plaça on hi ha més de dos milers de persones, tots junts, sense deixar espai, i tots saltant al ritme del tabal i la música, no és un ball qualsevol, són els Salts de Patum.
Però la festa no s’acaba aquí, realment comença amb el Salt de Plens i s’encenen mil fuets, portats per cent plens i la plaça de Sant Pere es torna l’infern.
Acabat els plens, és l’hora dels Tirabols, totes les comparses surten, i sense foc, es posen a ballar.
Aquesta és la Patum.
