Hipocresia, més no si us plau!
Dia a dia, hora a hora, minut i minut, segon a segon, gairebé en cada conversa, podem trobar mostres de la hipocresia, aquesta art innata que tenim d’enganyar-nos a nosaltres mateixos i deixar de banda els nostres ideals i deixar-nos portar per la majoria, pel que és ”guay”. Però la meva pregunta és, per què? per què vivim en un món hipòcrita?
La gent ja no té opinió, ni gustos, ni personalitat, ens basem en el que fa la majoria, i si ningú no fa res, no es fa res.
Però per què hem de voler ser iguals a la resta? No seria millor un món en que tothom digues la seva opinió? I no la que volen fer creure a la gent?
La hipocresia ens durà a un món pitjor, més fàcil per a controlar per als governant dels estats i els partits de masses, les desigualtats deixarien d’existir, igual que molts altres problemes actuals.
Un gran exemple de la hipocresia, va ser a l’època nazi, perquè no va caure per part de la població alemanya? Per aquest motiu, si tot el poble hagués dit el que pensava, els nazis no haguessin fet tan mal, la hipocresia augmenta els poders de les dictadures i la resta de governs.
I seria ser falç si digués que hi ha gent que no és hipòcrita, però a vegades val més no entrar en una discussió amb algú que no entendrà sota cap qüestió i es que no és dolenta del tot la hipocresia, perquè a vegades val més callar que dir el que un realment pensa i donar la raó a l’altre, però són casos comptats.
I la hipocresia neix per ”quedar bé i ser guay” és a dir, aparentar, però una persona amb personalitat també pot quedar bé davant la gent i fins i tot ser ”guay”, però malgrat això, estem en un món que ser un més del grup és suficient per a ser acceptat i tenir opinions argumentades és només per a gent ”diferent”.
Ens estem equivocant, deixem d’un cop la hipocresia, no val la pena voler canviar la personalitat d’un per agradar a la gent, és autoenganyar-se.
