Viatge a terres desconegudes
T’embarques a terres desconegudes, sense saber que t’espera, sense ningú al teu costat, sense cap ajuda.
Quan tombis pel carrer, no saps que hi trobaràs. Ni tan sols saps a on vas, no saps res, aboslutament res.
No pares de fer-te preguntes, has fet bé escollint aquest camí? Tindràs sort? Com serà tot a partir d’ara?
Però tot i estar ple de dubtes i por, segueixes endavant, saps que tard o d’hora tot ha de canviar, però no estàs preparat per aquest canvi.
Realment tens el cap ple de preocupacions i esperes que no esdevingui un error de la vida, esperes haver encertat l’elecció, però segueixes amb els dubtes.
Llavors acabes pensant, tots els moments feliços que has viscut, i saps que n’hi ha molts que repetiries i altres que dins la memòria, estan bé.
Recordes també els moments dolents, de ràbia, de tristesa, de frustració, els canviaries per complert, però tens por que a partir d’ara tot sigui així.
Però és la incertesa que té el viatger errant, no sap mai a on s’encamina i com serà l’endemà, també té els seus moments de feblesa, però tot i així, segueix endavant.
Però tu no ets un viatger errant, com a mínim encara no, i tens por, molta por.
Malgrat tot, decideixes seguir endavant, sense témer res, lluitant per allò en que creus, pel allò que vols, perquè saps que si t’ho proposes, pots arribar allà on vulguis, ningú et podrà aturar.
