I es que aquesta petita zona de la serralada prelitoral, és encantadora, té un ventall d’opcions molt gran, des de fer una petita excursió a peu, a baixar per magnífiques trialeres amb bici, a poder fer trial i enduro, i a contemplar-ho, perquè els paisatges que mostra, són irrepetibles.

I passa que no valorem el que tenim i n’arribem a fer un abús, abocant-hi deixalles, talant els arbres, destrossant el sotabosc i moltes altres coses.

En fi, a cuidar aquest meravellós bosc que tenim!

Quan tombis pel carrer, no saps que hi trobaràs. Ni tan sols saps a on vas, no saps res, aboslutament res.

No pares de fer-te preguntes, has fet bé escollint aquest camí? Tindràs sort? Com serà tot a partir d’ara?

Però tot i estar ple de dubtes i por, segueixes endavant, saps que tard o d’hora tot ha de canviar,  però no estàs preparat per aquest canvi.

Realment tens el cap ple de preocupacions i esperes que no esdevingui un error de la vida, esperes haver encertat l’elecció, però segueixes amb els dubtes.

Llavors acabes pensant, tots els moments feliços que has viscut, i saps que n’hi ha molts que repetiries i altres que dins la memòria, estan bé.

Recordes també els moments dolents, de ràbia, de tristesa, de frustració, els canviaries per complert, però tens por que a partir d’ara tot sigui així.

Però és la incertesa que té el viatger errant, no sap mai a on s’encamina i com serà l’endemà, també té els seus moments de feblesa, però tot i així, segueix endavant.

Però tu no ets un viatger errant, com a mínim encara no, i tens por, molta por.

Malgrat tot, decideixes seguir endavant, sense témer res, lluitant per allò en que creus, pel allò que vols, perquè saps que si t’ho proposes, pots arribar allà on vulguis, ningú et podrà aturar.

Un gran exemple de la hipocresia, va ser a l’època nazi, perquè no va caure per part de la població alemanya? Per aquest motiu, si tot el poble hagués dit el que pensava, els nazis no haguessin fet tan mal, la hipocresia augmenta els poders de les dictadures i la resta de governs.

I seria ser falç si digués que hi ha gent que no és hipòcrita, però a vegades val més no entrar en una discussió amb algú que no entendrà sota cap qüestió i es que no és dolenta del tot la hipocresia, perquè a vegades val més callar que dir el que un realment pensa i donar la raó a l’altre, però són casos comptats.

I la hipocresia neix per ”quedar bé i ser guay” és a dir, aparentar, però una persona amb personalitat també pot quedar bé davant la gent i fins i tot ser ”guay”, però malgrat això, estem en un món que ser un més del grup és suficient per a ser acceptat i tenir opinions argumentades és només per a gent ”diferent”.

Ens estem equivocant, deixem d’un cop la hipocresia, no val la pena voler canviar la personalitat d’un per agradar a la gent, és autoenganyar-se.

Va néixer amb significat no cristià, dedicada a les collites, després va ser canviada pel Cristianisme i va afegir-hi nous entremesos.

Però que es fa per la Patum?
Comença amb el Tabal, l’antic tabal que s’utilitza des de centenars d’anys enrere, i marca el ritme de la plaça, sempre present en tots els salts.

Segueix amb el Salt de Turcs i Cavallets, una dansa baralla entre musulmans i cavallers, a ritme del tabal i la música.

Continua amb el Salt dels Àngels i les Maces,  i els dimonis portant les maces enceses passen al ritme del tabal.

Agafen el relleu les dues Guites, que persegueixen el públic amb petards encesos a la boca.

Després surten els Nans vell i a ritme de la música fan un ball.

Més tard, apareixen els Gegants i ens ensenyen el seu ball

L’Àliga a llavors reclama silenci, i un cop la plaça no diu res, comença el seu ball màgic.

Els nans nous surten i ballen.

Però tot això semblen balls que fan tots els geganters i diables, però no, perquè en una plaça on hi ha més de dos milers de persones, tots junts, sense deixar espai, i tots saltant al ritme del tabal i la música, no és un ball qualsevol, són els Salts de Patum.
Però la festa no s’acaba aquí, realment comença amb el Salt de Plens i s’encenen mil fuets, portats per cent plens i la plaça de Sant Pere es torna l’infern.

Acabat els plens, és l’hora dels Tirabols, totes les comparses surten, i sense foc, es posen a ballar.

Aquesta és la Patum.